Lloguer temporal vs. lloguer de llarga durada: quina opció et convé més?

En els últims anys, molts propietaris han optat pel lloguer temporal o turístic davant el temor a la Llei d’Habitatge i les restriccions al lloguer tradicional. No obstant això, les dades revelen una realitat distinta: el lloguer de llarga durada continua sent l’opció més rendible.

Segons un informe de Lloguer Segur, aquesta modalitat pot generar una rendibilitat neta entre un 15% i un 20% superior respecte al lloguer temporal o vacacional en ciutats com Madrid, Barcelona i València. L’estudi, que analitza els rendiments en les sis grans ciutats espanyoles amb més de 500.000 habitants (Madrid, Barcelona, València, Sevilla, Màlaga i Saragossa), conclou que, encara que les altres modalitats ofereixen ingressos bruts majors, el lloguer habitual destaca quan es descompten despeses, impostos i temps d’inactivitat de l’immoble.

Quines diferències hi ha entre un lloguer vacacional i un de llarga estada?

Abans de prendre decisions sobre com llogar un habitatge, és fonamental conèixer bé les diferents modalitats. En aquest sentit, els lloguers vacacionals (o turístics) i els lloguers de llarga estada responen a finalitats, durades i marcs legals distints. Vegem:

Lloguer vacacional: estades curtes amb finalitats turístics

Es tracta d’arrendaments de curta durada —generalment inferiors a un mes— destinats a inquilins que viatgen per oci, turisme o vacances. Han d’estar moblades i completament equipades, ja que l’objectiu és oferir una experiència similar a la d’un hotel, però en un entorn residencial. Aquest tipus de lloguer està subjecte a una regulació específica en cada comunitat autònoma, i en ciutats com Barcelona requereix llicència municipal.

Lloguer de llarga estada: contractes estables i no turístics

El lloguer de llarga estada està pensat per als qui busquen residir de manera habitual en l’habitatge. La durada mínima del contracte sol superar els 11 mesos, i habitualment se signa per cinc anys si l’arrendador és persona física o set anys si és una persona jurídica, segons la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU). Aquest model està orientat a l’ús residencial, no turístic.

Existeix també el lloguer de mitjana o curta estada, amb una durada entre 32 dies i 11 mesos. Encara que no es considera un lloguer turístic, sí que requereix que el motiu temporal de l’arrendament quedi especificat en el contracte, i està sotmès a normativa específica, sobretot en comunitats amb regulacions més estrictes com Catalunya.

Lloguer a llarg termini: el més rendible

Pesi a l’auge del lloguer turístic i el creixent interès pels contractes temporals, les dades revelen que el lloguer d’habitatge habitual continua sent l’opció més rendible per als propietaris particulars en les grans ciutats espanyoles.

A Madrid, arrendar un habitatge com a residència habitual pot arribar a ser fins a un 20% més rendible que destinar-la al lloguer turístic, i un 10% més que si s’opta pel lloguer temporal. La diferència és significativa, sobretot si es té en compte l’estabilitat d’ingressos i la menor rotació d’inquilins.

A Barcelona, encara que no hi ha tanta diferència entre una modalitat i una altra, el patró es repeteix: el lloguer tradicional supera en un 15% al turístic, i en un 10% al temporal, consolidant-se com una excel·lent opció per a propietaris que busquen rendibilitat sostinguda i menors riscos davant la incertesa legal.

A València, ciutat especialment afectada per la reducció de l’oferta de lloguer —que ha caigut un 31% després de l’entrada en vigor de la Llei d’Habitatge—, el model tradicional també s’imposa: llogar com a habitatge habitual ofereix un 18% més de rendibilitat que el turístic i un 10% més que el temporal.

Aquestes dades reflecteixen que, més enllà de la percepció de major benefici immediat en el lloguer turístic, la rendibilitat neta —una vegada descomptats despeses, buits d’ocupació i càrrega fiscal— és més favorable en l’arrendament de llarga durada. Sense contar que aquesta modalitat ofereix major seguretat jurídica i comporta menys exigències administratives.

Quan és més rendible un lloguer vacacional?

La resposta és clara: quan es té el pis ocupat el 60% del mes —és a dir, almenys 18 dies al mes—. Només llavors el lloguer vacacional pot començar a ser més rendible que el tradicional.

No obstant això, aconseguir aquest nivell d’ocupació de manera constant no és tasca senzilla. Molts propietaris es veuen obligats a reduir els seus preus o acceptar reserves per sota del valor esperat només per a cobrir les despeses associades a la propietat. A això cal sumar la gestió diària, els canvis freqüents d’inquilins i els costos de neteja i manteniment entre estades.

Per contra, el lloguer de llarga estada garanteix estabilitat i previsibilitat: el pis està ocupat tots els dies del mes, es percep una renda fixa, i el propietari no ha de preocupar-se per buits d’ocupació ni per demandes estacionals.

En definitiva, encara que el lloguer turístic pugui semblar més interessant, la rendibilitat real i sostinguda en el temps continua estant del costat del lloguer de llarga durada.

No vols encarregar-te tu mateix de la gestió dels teus lloguers? En Area Real Estate t’oferim un servei integral i personalitzat per a la gestió de lloguers i patrimonis. Ens encarreguem de tot el procés, des de la cerca d’inquilins fins a la gestió de contractes i el manteniment de la propietat.

Si estàs buscant un servei professional i de confiança per a la gestió dels teus lloguers, no dubtis a contactar-nos. Estarem encantats d’ajudar-te.

Contacta’ns o visita’ns en les nostres oficines de Mataró o Sant Andreu de Llavaneres.